dimecres

...anècdotes

- per sopar?
- segui on vulgui.
- aquí mateix. ja hi he deixat la jaqueta.
vaig a buscar-li un mantell negre de cotó i els coberts.
- mentre s'ho pensa, que sap què vol beure?
- sí maca, una copa de vi negre.
mentre li omplo la copa...
- fes-me'n una de tonyina, primeta.
- ...diria que l'últim cop va demanar la mateixa.
- veig que tens memòria (me'l miro i somric), doncs parlant de memòria jo recordo que l'últim cop em vas omplir la copa més plena de vi.


m'he quedat sobtada quan ell també ha recordat el dia que va venir.
com sempre però, m'he quedat amb la frase final a la boca...
"d'acord, n'hi poso més. tot i que l'últim cop ho vaig fer perquè la seva senyora m'ho va demanar i n'havíeu de beure tots dos"

dijous



hi ha moments, que quan els penses et fan por.

a mi al principi em feien por els companys de classe,
més endavant em va fer por fer amics.
quan em trucava la tieta li deia movent el cap.
alhora, em va fer por posar-me a caminar. sempre anava agafada de la vora de la faldilla o d'algunes pinces d'estendre.
quan ja va ser hora de fer guardiola, em vaig pensar que treballar darrera un mostrador era un forat de mirades, de crítiques, de por, etc.
i ara,
quan hi penso, em venen dues esgarrifances.
una per quan em ve la imatge d'un principi i l'altra per quan imagino el moment.

però és quan t'hi trobes et canvia la cara.
i tens tanta por de fer-ho malament, que el cos, el cor, el cap et tremolen i és quan acaba sortint bé.

...que potser parlava de la vergonya?

dimarts


quan surts d'allà i el camí es fa més curt,
quan empasses i cau al buit,
quan et falten hores i en desaprofites altres,
quan el fins aviat.et trucaré al vespre és més lluny que la sortida,
quan el nus porta dos llaços,
que difícil és...

diumenge


són passades les 4:00 d'un dissabte nit o d'un bona nit després d'una plaça llarga.encara no he trobat allò que totes ens hi podem identificar, però he pensat que el desordre, el caos, els embolics i totes les confusions que ens fan imaginar aquell demà, així simplement, com el destí del pot de les més de mil pessetes que ens portaran a la més gran experiència dels vint o una nit més de absolutas idioteces, siguin ja per no adherir-nos a allò que per a nosaltres sí que és important.

en castellà diuen un tqm, en català deu ser un tsm, en anglès potser ho escriuen com un ILOVE simplement, però jo... jo ho continuo dient desordre, perquè és així com m'agrada, sense poder lligar moments quan tenim temps, sense fer compatible aquell futur tant desagradable, sense fixar-nos en els mateixos filets, banderes, paladars, aparadors,etc.

no sé per on coincidim, ni perquè ho fem.
potser perquè jo si que he començat a enllaçar aquest.
i és que de Laies n'hi ha poques, Eves encara menys, i Annes... però i què? ni que mitja ciutat porti el teu nom, jo sé que sempre hi ha algú que sent parlar de vosaltres...

gràcies.

dimarts


després de 8 mesos, tornem a casa.

els esotèrics no sé quin missatge em donen,
probablement que "havíem de fer net".
jo, a vegades també em meravellen aquest tipus de paraules, i en puc dir que pel que trobo més lògic m'hi capfico encara que no ho hagi vist mai.
però, us diré que ser exotèric és més fàcil per a la resta.
i doncs, perquè us explico tot això després d'aquests vuit mesos?
perquè ara tenim un ordre més, un propi espai sense cortines, un racó per a cada un, aquells gots de vidre tant curts per al vi que semblen espalmatòries, interruptors fora de lloc, una altra marca de rentadora, parets netes, la nevera plena, poca pols, bones vibracions, etc.
d'acord! tornem a allò que no es veu... i què? si jo sempre he estat apartada d'aquesta atenció en general.

dilluns

sempre dic que fer allò que vols,
no és el mateix que fer allò que volen els altres,
però la simplicitat no manca de composició.