dissabte




els divendres tinc per costum fer-me la bossa per anar a treballar.
-la bossa és d'aquestes que es porten ara ecològiques, que li va costar 1 euro- i és plena fins dalt de roba cutre per embrutar.
tanco la porta i dic un "fins després" com si tingués intensió de tornar quan surti de la feina.
-normalment no és així, si és que han canviat els plans-
ara ja són les 5 passades del matí, i escric encara amb les orelles glaçades i el nas vermell de l'aire de fora.
i és que avui em ve de gust escriure't a tu:
em fascina veure't amb aquell somriure quan tu també em veus i m'abraces pensant que a mi també m'anirà bé. m'acluques l'ull i t'afanyes a plegar amb les ganes bojes de riure sense obrir els ulls.
de moment m'avises que "anem a fer un gotet" i que després ja ho veurem. i sempre tenim una setmana més per acumular anècdotes "d'aquell divendres".
-he de dir que ara mateix no em veig amb cor de continuar explicant-vos el dia fent el penúltim got promès de fa una estona- però el que si promet a la vida és tenir gent com tu al costat.
ens entenem, ens acostem juntes a aquella realitat ficticia que per separat construïm durant la setmana, sabem dir "prou" i "continuem" abans que es faci tard i és que per costum -i poques vegades ho hem negat- solem dir l'endemà "AHIR LA VAM TANCAR".

gràcies per seguir a on jo també vaig.

Laia, 13 de març.

3 comentaris:

  1. Les dues teniu molta sort...

    Jo conec personalment també el penúltim gotet vostre...

    Per cert, em vaig enrecordar d'entrar al cotxe per la porta que no tenia el terra glaçat... A que sembla extrany?

    ResponElimina
  2. Has fet que s'em saltin les llàgrimes.
    Perque estem tant comprenetades, que fem els escrits sobre els mateixos temes...

    i si, "la vam tancar" i la seguirem tancant molts més divendres...i di m'apretes, els dissabtes, també.

    T'estimo estrelleta

    ResponElimina
  3. Hola capitana...

    he escrit una miqueta al meu... por fin... altre cop...

    ens veiem en breu eh?

    Apa, petó!

    ResponElimina