divendres
dimarts
dimecres
de l'any 2003
Un excel·lent color sobre aquella mirada de nit i dia.
Dos troncs xocant aquell moviment,
fent-lo moure ràpid, molt ràpid, cada vegada més, més, pum!
Aquell cos cau sobre el temps entrellaçat
amb dues tiges envoltades de velocitats calculades
amb un món de gelosia i ràbia.
Grans cruixits d'un cor gran i hermós
amb una realitat de dos cables xispejant
lligats als seus llavis.
En el racó més fons de la dutxa
on s'hi mullava els cabells rojats d'olor a
pinyes dels seus somnis, plorava.
Els seus pètals d'intens color perdut
donen una fragància inconfusible,
afrodisíaca amb molt estil,
ensenyant la seva personalitat
passejant-se davant dels grans de sorra
espurnós de núvols negres.
Sé que m'estimes,
sé que rius,
que vius quan em mires,
però ara ja he sabut que quan t'abraço
vaig al compàs de les onades
i passo sota la llum per adonar-me'n que em fas feliç.
Conto fins a 10 i quan passo pel 5 ja ets allà.
Xops de càstigs infernals,
de perfils inesperats volant fins als àngels
en el raig de cera d'espelma.
Enganxada a la teva pell,
dolça i sexual,
no ploris més,
aquí estic jo.
Cansada de mirar a un lloc,
jo et protegeixo de qualsevol cosa,
escup el teu fracàs.
No facis patir,
vine amb mi.
Gelosia.
setembre '03.
[imatge d'una noia davant
del fenòmen social violència de gènere]
Subscriure's a:
Missatges (Atom)