amant de la vida.
amant de la sort.
amant de nostàlgies.
amant dels somriures.
amant del sexe.
amant del dolor.
amant de l'art.
amant de la olor.
amant de mirades.
amant de la lectura.
amant dels amics.

sí, sóc amant dels amics.
dels amics dels meus amics.
dels amics que es fan amics.
dels amics que no es fan miques.
dels amics que són amants.




Laia, 6 de març de 2010

m'agrada llegir converses "amb" de tantes línies,
com ara veure una cà entre parèntesis,
o també saber que parles com una destral.
m'agrada tenir al cap que ets patumaire des del primer moment,
que ets l'entremig de la raça aquesta,
com ara una perfecta companyia per qualsevol moment.
m'agrada que l'estómac furmiguegi,
i que tinguis una cosina sense manies perquè la vida són dos dies.
m'agrada que t'agradi el meu país,
que em tinguis confiança i que el llenguatge sigui tan eficaç.
m'agrada pensar en que sempre t'he escrit d'amagat.
m'agrada.
m'agrada reconèixer que m'has maquillat la vida,
que estàs fet a la mida.

sí,
m'agrada.

faig servir el coco per concebre -ara és quan hauria de remetre una entrada amb comentari- projectes, entre altres, i inventar un moviment imparell als demès. la confiança consisteix en admetre com n'és de maca la vida i com hem d'obeïr alhora de fer quatre gols. en sí, jo penso que sóc aquí intentant explicar-vos una mica el meu sentit pejoratiu, com diríem, els costums de fer coses sempre de la mateixa manera sense raonar i sense buscar noves formes. aquests hàbits dins del seu context (estacions de l'any) ens fan planejar excursions al más allá sense manies perquè creiem que tenim temps per tot i tothom. quantes vegades heu dit... "quan tinguem carnet de cotxe, podríem arribar a França o a l'estiu, podríem anar a fer un gelat a les costes catalanes"?.
jo el que faig és fullejar el diccionari de sinònims, així, sempre aprenc alguna que altra cosa. ara toca buscar la paraula amb una bonior de lluny, i aquí la tinc: súmmum.
una paraula elegant i a la vegada molt còmica pels escenaris de burles i riotes.

he marxat i menjaré, després d'una setmana.
he marxat per sentir-me a casa, que respiro a casa i sóc a casa.
he marxat arrossegant-me.
he marxat per ser jo.
vull marxar per dir que torno.
que torno a menjar, després d'una setmana.
que torno a casa, que respiro a casa i sóc a casa.
que he tornat arrossegant-me.
que he tornat per ser jo.

MOLT AVIAT...
AVE, CORPUS, LUX

febrer 2010

de l'any 2003

Un excel·lent color sobre aquella mirada de nit i dia.
Dos troncs xocant aquell moviment,
fent-lo moure ràpid, molt ràpid, cada vegada més, més, pum!

Aquell cos cau sobre el temps entrellaçat
amb dues tiges envoltades de velocitats calculades
amb un món de gelosia i ràbia.

Grans cruixits d'un cor gran i hermós
amb una realitat de dos cables xispejant
lligats als seus llavis.

En el racó més fons de la dutxa
on s'hi mullava els cabells rojats d'olor a
pinyes dels seus somnis, plorava.

Els seus pètals d'intens color perdut
donen una fragància inconfusible,
afrodisíaca amb molt estil,
ensenyant la seva personalitat
passejant-se davant dels grans de sorra
espurnós de núvols negres.

Sé que m'estimes,
sé que rius,
que vius quan em mires,
però ara ja he sabut que quan t'abraço
vaig al compàs de les onades
i passo sota la llum per adonar-me'n que em fas feliç.

Conto fins a 10 i quan passo pel 5 ja ets allà.
Xops de càstigs infernals,
de perfils inesperats volant fins als àngels
en el raig de cera d'espelma.

Enganxada a la teva pell,
dolça i sexual,
no ploris més,
aquí estic jo.

Cansada de mirar a un lloc,
jo et protegeixo de qualsevol cosa,
escup el teu fracàs.
No facis patir,
vine amb mi.

Gelosia.
setembre '03.

[imatge d'una noia davant
del fenòmen social violència de gènere]