dilluns

m'agrada llegir converses "amb" de tantes línies,
com ara veure una cà entre parèntesis,
o també saber que parles com una destral.
m'agrada tenir al cap que ets patumaire des del primer moment,
que ets l'entremig de la raça aquesta,
com ara una perfecta companyia per qualsevol moment.
m'agrada que l'estómac furmiguegi,
i que tinguis una cosina sense manies perquè la vida són dos dies.
m'agrada que t'agradi el meu país,
que em tinguis confiança i que el llenguatge sigui tan eficaç.
m'agrada pensar en que sempre t'he escrit d'amagat.
m'agrada.
m'agrada reconèixer que m'has maquillat la vida,
que estàs fet a la mida.

sí,
m'agrada.

2 comentaris:

  1. És bo que ens agradin, poques coses però bones, d'encontre fàcil i dificultat de percebre (és una gran virtut aquesta).

    Tenia un poema que deia "m'agrada que t'agradi", doncs jo et diria el mateix aquí Laia.

    A mi m'agrada sens embà, que siguis Patumaire, i Pamtumka, però que et sigui igual, que algú (qui sap si jo), Patimenlaire i Pa amb all i olí, perquè tothom té el motiu que té per ser el que és.

    Algunes persones ens fan més alegre el camí, i com deia la canço així la pujada és fa més amena (era alguna cosa així més o menys); jo personalment, sóc dels que opina, que res és per sempre, que ningú és té un títol etern (la vida no és la Universitat, i les coses és guanyen dia a dia. I a vegades les coses o es deixen de guanyar, o es comencen a guanyar, o es segueixen guanyant.

    Una abraçada de bon matí.

    Àlex

    ResponElimina