sovint,
relacionem allò que sempre hem enyorat.
aquell que no és aquí. que ha fugit.
posem play per atrapar-lo. per tenir-lo en ment.
per pensar que potser també et segueix sense adonar-te'n.
i no,
les coses no han canviat.
no han canviat per tornar a ser aquí.
han tornat de diferent manera.
han tornat per respirar allò que mai havíem provat.
la memòria es fon.
el formigueig dóna voltes quan has de començar.
els records es passegen, com aquell aire fred que tallava la cara el primer dia.
la ment pensa, la ment gira i gira i gira i gira.
gira com una nòria que no sap en quin sentit es pararà.
jo, només voldria situar-me al mateix lloc de partida.
davant de les mateixes persones i oportunitats.
amb una altra experiència.
en un altre moment.
Laia:
ResponEliminaLes coses, el voltant no canvia pas molt, el que canvia són les persones (hom mateix). Així que resulta molt sorprenent, la variació del que podem sentir, en trobar-nos en cert lloc, l'escola del passat, la Universitat del passat, o aquella primera nòvia que ja té un fill ara... De fet, però, sento algegria, no melancolia.
Sóc dels que creuen, que el temps, la mort, l'espai, potser també són maneres de donar nom, a partir de concepcions humanes al que veiem pels ulls, i no resolem a entendre... I de fet, certs homes de ciència, ja començan a defensar aquesta postura. Així que qui sap, potser tampoc existeix ni el temps, ni l'espai.
Sobre tornar a certs llocs amb més experiència, doncs sincerament, jo no ho desitjo, penso que cada cosa té un sentit en el seu moment i lloc (amb percepcions de temps i lloc humanes), i no m'agrada tornar endarrera, sinó quedar-me certes coses amb mi. Si aquell dia vaig fallar, amb vaig espantar, o vaig patinar... Doncs gràcies a allò, ara tinc el meu ara, o tinc un davant per començar. D'altre manera, si tot ho hagués encertat, ben portat, la meva vida, seria diferent ara mateix.
La vida, els successos, són ciclics, perquè les probabilitats no són infinites, així doncs, algún dia, algún trobarà el camí correcte, o la paraula justa, allà on jo vaig fallar, però clar, no serà un alter àlex, sinó un alter a seques.
Apa, una abraçada de tarda plujosa ben forta.
Àlex.