dilluns


Desfilant bambolines,
teixia miralls.

dimecres

dimecrASH.

Dies,
enmig de les setmanes.
Rellisquen com prunes.

Hores monstres d'un suplici.

Minuts follats pel temps!



Et passen.


Et pesen.


T'omplen el cos de llàgrimes.



Dies com avui.
Dies enmig de les setmanes.

divendres

jo?

Obres els ulls. Rabies quan mires. T'adones que es tanquen. Tanques la boca.
Mossegues quan parles. T'adones que piules. Orelles tapades. Sordeges quan sents.

T'adones que no (t')escoltes.

dijous

D JOTA

Xop d'anhels.

T'ho veig entre els repelons.
Et noto la gola histèrica,
comprant cotó, llana i pèls de gos.

Continues cremant.
Aquesta és la teva força, amic.

Vaig posar els peus als sofàs verds,
abans de marxar a París.

I tu?
Em vas veure entre rajola i rajola?

dilluns

ahir

Hi ha paisatges plens de literatura.
I m'enfonso dins del fullatge, convertida en grill, dins de l'olla.

Escolta el silenci que trobis.
Així, al matí, sentiràs el meu eco.
Aquí ressona el so d'espera.
En quan m'adormia, ara farà un any, que piquessis el timbre.

Sense roba interior, també.

Les estones d'esport em robaven el temps, plenes de fulles seques, encara.
I les joves nits xopes de cervesa.
I les tardes de converses plumíferes.

Amarant carrers de matís rogencs.
Em veien passar hores i hores.

Et feia por estimar-me.

I ara ets aquí,
amb el mateix somriure.
Fins a l'aigua.
Fins aquí.

Només per a mi.

dijous

Seqüència de caràcters

Em posaré mitges blaves
i em pintaré el melic de blanc.
Caminaré lluny fins a trobar-te
i em menjaré el dolç del teu heliant.

Seré a prop,
també,
tal com t'agrada,
perquè et puguis anar escalfant.

Així,
deixaré les parpelles bategant.

I podré anar arribant.