faig servir el coco per concebre -ara és quan hauria de remetre una entrada amb comentari- projectes, entre altres, i inventar un moviment imparell als demès. la confiança consisteix en admetre com n'és de maca la vida i com hem d'obeïr alhora de fer quatre gols. en sí, jo penso que sóc aquí intentant explicar-vos una mica el meu sentit pejoratiu, com diríem, els costums de fer coses sempre de la mateixa manera sense raonar i sense buscar noves formes. aquests hàbits dins del seu context (estacions de l'any) ens fan planejar excursions al más allá sense manies perquè creiem que tenim temps per tot i tothom. quantes vegades heu dit... "quan tinguem carnet de cotxe, podríem arribar a França o a l'estiu, podríem anar a fer un gelat a les costes catalanes"?.
jo el que faig és fullejar el diccionari de sinònims, així, sempre aprenc alguna que altra cosa. ara toca buscar la paraula amb una bonior de lluny, i aquí la tinc: súmmum.
una paraula elegant i a la vegada molt còmica pels escenaris de burles i riotes.

he marxat i menjaré, després d'una setmana.
he marxat per sentir-me a casa, que respiro a casa i sóc a casa.
he marxat arrossegant-me.
he marxat per ser jo.
vull marxar per dir que torno.
que torno a menjar, després d'una setmana.
que torno a casa, que respiro a casa i sóc a casa.
que he tornat arrossegant-me.
que he tornat per ser jo.