Aquí ressona el so d'espera.
En quan m'adormia, ara farà un any, que piquessis el timbre.

Sense roba interior, també.

Les estones d'esport em robaven el temps, plenes de fulles seques, encara.
I les joves nits xopes de cervesa.
I les tardes de converses plumíferes.

Amarant carrers de matís rogencs.
Em veien passar hores i hores.

Et feia por estimar-me.

I ara ets aquí,
amb el mateix somriure.
Fins a l'aigua.
Fins aquí.

Només per a mi.

Seqüència de caràcters

Em posaré mitges blaves
i em pintaré el melic de blanc.
Caminaré lluny fins a trobar-te
i em menjaré el dolç del teu heliant.

Seré a prop,
també,
tal com t'agrada,
perquè et puguis anar escalfant.

Així,
deixaré les parpelles bategant.

I podré anar arribant.

avui he suat

Quan em llevi
diré bon dia.
Sense pensar
en la duresa de nit.

I prometo no mirar-me al mirall.

Nítid.

Pitxell.
Esbufega l'alè del blanc.

M'agrada.

L'enllumenat s'emmiralla.
L'esguard es tapa i es destapa.

M'agrada.

Entre cabells.
Secrets.

M'agrada.

Impenetrables marxes.
Coses que.

M'agrada.

Magnètic presumit.
Adéu pútrid.

No.
No m'agrada.

bufó

Quedem un dijous a les 23:30h al lloc de sempre per desesperar junts.
Tots dos arribem puntuals.
Ella porta posada la seva màscara vermella i jo una de negra.

Mentre ens mirem,
ens fem petons amb urgència.

Les màscares cauen a terra, es trenquen en mil bocins.

El petó continua ajuntant bogeria.

Busquem els bocins mentre la desesperació segueix.
Els llencem a la bossa de vellut blau, aconseguida pel deliri d'ordre.
Ens passem tota la nit de quatre potes sobre les pedres,
preocurant rescatar fins i tot el més mínim fragment de les màscares.

La desesperació augmenta.

Augmenta a mesura del temps.
Hem d'aconseguir reconstruïr el més insignificant bocí.

Es farà de dia i ens reconeixaran.
No tornarem a besar-nos ni a jugar als desesperats.

Ens miraran com dos estranys
i arribarem a casa amb el record d'aquest son.

el menjador de casa

Gerro de tardor.
Cadires de carbó.

Sofà per a quatre.
Espelmes per combatre.

Rajoles rosades.
Potes picades.

Dragons de rovells.
Llums i farcells.

Balances precioses.
Flors geloses.

Cebes als quadres.
Teles i persianes.

De sucres i tiretes.

He intentat omplir un qüestionari
sobre coses que sempre porto a la bossa.

Taps. Notes. Nassos.

No obstant això,
un dia d'aquests elaboraré el meu propi espai tridimensional
en el qual els conills puguin somriure
i les meravelles del dia no siguin un misteri.

Potser vaig pensar que m'abraçaria només un dia.
Ara faig olor a net.

I m'he acabat posant una tireta silvestre al trau de l'índex.
Feia molt fred.

Hores més tard havia remanat dos sucres.
I just després de fer-ho,
el cel era més elèctric que el fred i les taronges.