dilluns

Aquí ressona el so d'espera.
En quan m'adormia, ara farà un any, que piquessis el timbre.

Sense roba interior, també.

Les estones d'esport em robaven el temps, plenes de fulles seques, encara.
I les joves nits xopes de cervesa.
I les tardes de converses plumíferes.

Amarant carrers de matís rogencs.
Em veien passar hores i hores.

Et feia por estimar-me.

I ara ets aquí,
amb el mateix somriure.
Fins a l'aigua.
Fins aquí.

Només per a mi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada