dimecres

in

Obro les portes dels corcs
mentre trituro tomàquets.

Quan somio en zetes
que em rasquen com ungles,
les cremalleres no corden.

Em creixen els pèls
on les butxaques fan eco.

A cada calaix hi trobo
cera als cordills,
forats als jerseis,
contractures als músculs.

I escuro llaunes,
i mastego molles,
i no faig olor.

Em rento les ungles negres,
mentre busco un floc de llum.

...un floc de llum.

1 comentari:

  1. He trobat el teu bloc a través d'Instagram. De cop he vist les teves fotos i m'he emocionat, feia molt que no veia un Instagram que m'agradés tant en tot el seu conjunt. I llavors he vist que tenies un bloc. I l'he adorat. No sé ni qui ets, només puc suposar que et dius Laia. Venia a dir-te que el que fas m'arriba al cor. Et llegeixo i et segueixo.

    Per si em busques, a ig sóc @shareadreamwithme

    Mú.

    ResponSuprimeix