aquest mati pensava amb la iaia.
vaja, com cada mati.

el d'avui ha estat blau i clar.
clients entrant i sortint.
fugint cinc minuts gairebé descalços per fer aquell tallat barrejat de noticies blaugrana.

vora les 12:00 del migdia, ha aparegut un senyor,
no gaire alt, de cabells blancs amb barba i bigoti.
se'l veia entès de la vida, del dia a dia.
tot preocupat m'ha demanat si fèiem sucs de taronja,
al no veure la maquina de fer sucs "de fer sucs de taronja",
aquella gran exprimidora que recull deu taronges per copa.

sempre fa mandra treballar una mica mes, que posar-li un suc de la marca hero, d'aquells que porten un 5% de zumo de limon amb un 90% d'extracte de colorants transparents.

he pensat que agafaria el diari, però que es fullejaria les primeres pagines i es posaria les ulleres per quedar-se embadalit observant "tal dia com avui".

de sobte, m'he despistat i m'he distret mirant-lo com creuava les cames i enganxava els llavis a la copa.
m'ha mirat i m'ha dit que m'assemblava a un tal Sánchez.
l'hi he afirmat. l'hi he dit que era el meu pare. ha girat el cap i ha fet una ullada als quadres exposats. ha cridat "aquests no son de l'àngel. l'àngel pinta amb superfícies enormes i amples". altre cop l'hi he afirmat que si. aquest cop però, en alguna cosa que no s'esperava. ha quedat sorprès i com no, s'ha fixat en el grill de taronja penjat al fons de l'entrada.
m'ha dit que feia temps que no veia a la iaia.
l'hi he dit que jo també.

i altre cop, ella continua essent aquí.